.
Nascut a Manresa, a la comarca del Bages, l’any 1902, Anselm Corrons i Perramon va ser el dibuixant humorístic, ninotaire, cartellista, il·lustrador i pintor més representatiu de la ciutat a la seva època.
Va fer els primers estudis a l’Ateneu Obrer Manresà i després al col·legi de La Salle.
Va anar a viure de molt jove a Barcelona on va treballar a l’empresa que feia els fotogravats de la revista “Patufet” i va col·laborar en revistes satíriques barcelonines com l’”Esquella de la Torratxa” i “La Campana de Gràcia”.
L’any 1928 va realitzar, amb M.Roig i J. Algué, els cartells commemoratius de la batalla del Bruc i va dibuixar, amb J.Padró i Ll. Uró, els segells de propaganda de la “Setmana Manresana”. També va col·laborar en l’edició del 1er. volum del Cançoner Català de Joan Vilanova.
Va ser un dels principals dinamitzadors culturals de Manresa, participant activament en les activitats del Cercle Artístic, del Gremi de Sant Lluc i de l’Orfeó Manresà, essent també un dels promotors, els anys trenta, de la Mostra d’Artistes Manresans.
Va ser professor, junt amb Evarist Basiana, a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa fins que, el 1938, que va ser cridat a files.
Durant la guerra civil va dissenyar i dibuixar el paper moneda –bitllets de cinquanta cèntims i de pesseta– que va emetre l’Ajuntament de Manresa.
En acabar la guerra va ser evacuat a, primer Ripoll i després a França, per acabar finalment deportat a un camp de concentració a Santander.
Va tornar a Manresa i va participar com a pintor en “La Gàbia” un grup d’artistes de l’època i, compromès amb l’esquerra, va ser membre d’Acció Catalana.
El seu toc humorístic es va plasmar en Un Llibre Verd on, juntament amb Vicenç Prat, va descriure irònicament la Manresa de la República.
Als anys cinquanta, va endinsar-se també en la faceta de decorador i va treballar per als principals establiments comercials i cases particulars de Manresa i del Bages, activitat que va mantenir al llarg de tota la seva trajectòria professional.
Va morir a Manresa l’any 1994.
